I si volar fos possible, sortiría per un forat

i viatjaria fugint de la pròpia vida. 

Viatjaria més enllà, fora de la realitat, dins dels somnis

de llum i ombres.

Volaria allà on ningú hem trobés, 

i després tornaria trobant a faltar allò que m'ha donat vida. 

Llavors seria un volar continuu, d'aquí allà,

de lo palpable a les idees. 

Si volar fos possibel pocs quedarien aquí per explicar-ho.

"vola, vola ocellet, però no miris a baix ho t'espantaràs"

cantariem a aquells més iniciats.

I al final potser ens quedariem tots atrapats en una

dolça teanyina d'una maquíssima aranya.

No tornariem a volar, i no tornariem aquí.

I si volar no fos possible, i et tallesin les ales,

no descubririem allò que hi ha allà

i només i hauria aquí i res més.

I potser serà insuficient i aventurers lluitaràn 

per trobar allà que manca, plorant sabent que mai serà seu. 

Vola, vola ocellet, tu que sí que tens ales

i ningú te les tallarà

27-10-10