I si volar fos possible, sortiría per un forat
i viatjaria fugint de la pròpia vida.
Viatjaria més enllà, fora de la realitat, dins dels somnis
de llum i ombres.
Volaria allà on ningú hem trobés,
i després tornaria trobant a faltar allò que m'ha donat vida.
Llavors seria un volar continuu, d'aquí allà,
de lo palpable a les idees.
Si volar fos possibel pocs quedarien aquí per explicar-ho.
"vola, vola ocellet, però no miris a baix ho t'espantaràs"
cantariem a aquells més iniciats.
I al final potser ens quedariem tots atrapats en una
dolça teanyina d'una maquíssima aranya.
No tornariem a volar, i no tornariem aquí.
I si volar no fos possible, i et tallesin les ales,
no descubririem allò que hi ha allà
i només i hauria aquí i res més.
I potser serà insuficient i aventurers lluitaràn
per trobar allà que manca, plorant sabent que mai serà seu.
Vola, vola ocellet, tu que sí que tens ales
i ningú te les tallarà
27-10-10